1.
Numerals ordinals (formació)
Font
Fitxes de l'Optimot
Els numerals ordinals tenen forma masculina i femenina, i singular i plural. Per exemple: segon, segona, segons, segones.
Els quatre primers ordinals són irregulars: primer, segon, tercer, quart. En canvi, a partir de cinquè segueixen una norma fixa: es formen amb el numeral cardinal i les [...]
|
2.
Numerals cardinals en valencià i balear
Font
Fitxes de l'Optimot
En els parlars valencians, hi ha determinats numerals que tenen formes pròpies. Són els següents:
8 huit
17 dèsset
18 díhuit
19 dènou
80 huitanta
Pel que fa als parlars baleàrics i part del nord-occidental, també hi ha determinats numerals que tenen formes particulars. Són els següents:
17 [...]
Fitxa 7875/1Darrera versió: 20.12.2018TítolNumerals cardinals en valencià i balearRespostaEn els parlars valencians, hi ha determinats numerals que tenen formes pròpies. Són els següents: 8 huit Pel que fa als parlars baleàrics i part del nord-occidental, també hi ha determinats numerals que tenen formes particulars. Són els següents: 17 desset ClassificacióCategoria
Sintaxi
Fitxes relacionades |
3.
Guionet en els numerals compostos (cardinals i ordinals)
Font
Fitxes de l'Optimot
En els cardinals i ordinals compostos, s'escriu guionet entre les desenes i les unitats, i entre les unitats i les centenes. Pel que fa a la sèrie dels vint, cal fer servir guionet a banda i banda de la conjunció i. Per exemple:
vint-i-cinc
quaranta-set
vuitanta-u
tres-cents
cinc-centes
mil nou- [...]
|
4.
'tots dos', 'els dos' o 'ambdós'? / Numerals usats com a pronoms
Font
Fitxes de l'Optimot
L'indefinit tot pot precedir la construcció formada per un numeral i un nom quan aquest nom no està especificat i ja s'ha esmentat anteriorment. Per exemple:
[Es parla d'un escriptor que ha escrit dues novel·les] A la xerrada d'aquesta tarda porta tots dos llibres.
[A l'esplai la meva filla hi [...]
|
5.
'la pàgina dues', 'la pàgina dos' o 'la segona pàgina'? / Ús dels cardinals i ordinals
Font
Fitxes de l'Optimot
Els numerals ordinals solen aparèixer anteposats al nom que acompanyen. Per exemple:
la segona pàgina
el dinovè capítol
la trenta-setena posició
la primera fila
En aquests casos no és adequat fer servir el cardinal en lloc de l'ordinal (no es diu el dinou capítol o la trenta-set posició). En [...]
|
6.
Accentuació de la vocal e en els parlars valencians
Font
Fitxes de l'Optimot
acabats en es que no dupliquen la s en formar el plural: cortés, il·lés; anglés, francés; admés, pretés.
En els numerals ordinals i altres paraules acabades en e: cinqué, sisé; alé, café, comité, obscé, seré.
En les formes de la tercera persona del singular del present d'indicatiu d'alguns verbs de la [...]
|
7.
xifres o lletres? (criteris generals)
Font
Fitxes de l'Optimot
persones, vint-i-cinc alumnes, cent cinquanta treballadors, 123.567 habitants, 234 km) o ordinal (és a dir, si expressa el lloc que ocupa el referent del substantiu en una sèrie, com ara primera volta, tercera posició, cinquena copa, 1r 5a).
Per exemple, pel que fa als numerals cardinals, el criteri [...]
|
8.
Abreviatures dels ordinals: 1r, 2n, etc.
Font
Fitxes de l'Optimot
la paraula sencera. Per exemple:
1rs, 1rs. (primers)
1es, 1es. (primeres)
2ns, 2ns. (segons)
2es, 2es. (segones)
3rs, 3rs. (tercers)
3es, 3es. (terceres)
4ts, 4ts. (quarts)
4es, 4es. (quartes)
5ns, 5ns. (cinquens)
5es, 5es. (cinquenes)
6ns, 6ns. (sisens)
6es, 6es. (sisenes)
Si els numerals ordinals [...]
|
En els parlars valencians, hi ha determinats numerals que tenen formes pròpies. Són els següents:
8 huit
17 dèsset
18 díhuit
19 dènou
80 huitanta
Pel que fa als parlars baleàrics i part del nord-occidental, també hi ha determinats numerals que tenen formes particulars. Són els següents:
17 desset
18 devuit
19 denou